Estacions

Un rellotge, gegant, de ferro forjat en marca el ritme des de fa dècades. Al fons, la cafeteria serveix els cafès amb llet i les pastes com cada matí. A fora, una fila de taxis espera clients de forma ansiosa. En un racó, una excursionista dorm en un banc mentre recolça el cap en la seva pròpia motxilla, i reposa les hores que no ha pogut dormir durant el viatge. Mentrestant, alguns executius, encorbatats i engominats, corren amb la maleta plena de documents per agafar el tren ràpid que en poc temps els durà a destinació. Una àvia, un pèl desorientada, atura a uns joves, que l'ajuden a posar la maleta en un carretó amb rodes.

Dos coloms reposen sobre el fil de la catenària, aliens a que sota els seus peus hi passen milers de volts de corrent elèctric. Al quiosc, els diaris expliquen les mateixes tonteries de sempre, i en un racó, el quiosquer hi mig amaga les revistes amb senyoretes amb poca roba. Dos turistes, amb gorra, un mapa i una ampolla d'aigua cadascun, miren d'orientar-se per trobar la sortida que els durà a una ciutat que volen descobrir. Una parella, que fa poc que estan junts, s'abraça i es petoneja al fons de l'andana, com si el temps i l'entorn s'hagués aturat per ells i res fos més important que aquell instant. Més lluny, un home trist, emprèn un nou viatge sol, per allunyar-se d'un passat que ja mai més li donarà la felicitat; però a pocs metres d'ell, algú altre comença un futur, ple d'aventures, intensitat i passió.

 

El cap d'estació surt del seu despatx rònec. Duu la gorra i el xiulet a punt. Camina sol per l'andana, metre rere metre, fins al cap del tren. La claror del dia penetra per les claraboies de la teulada, i una lleugera brisa arriba des de fora. L'olor de primavera és inevitable i alguna oreneta despistada se sent de fons. Tot d'una, es fa un silenci d'un segon. El so agut del xiulet cau com una llosa sobre els qui es resisteixen a marxar i canviar, però és un so d'il·lusió i esperança pels qui volen viure, partir i descobrir nous horitzons. L'ordre és clara i contundent. Semàfor verd i quilòmetres al davant. Com sempre, demà, tot tornarà a repetir-se.