Vallvidrera

A Barcelona hi han masies, boscos, rierols, fonts i fins i tot un pantà. La gran majoria de barcelonins no ho saben, però el terme de la nostra ciutat té a la vessant nord del Tibidabo una zona rural. Cosa insòlita tractant-se d'una àrea metropolitana on hi viuen 4 milions de persones.

Des del capdamunt del Tibidabo i fins a Santa Creu d'Olorda, passant pel turó de Sant Pere Màrtir, s'extén l'anomenat barri de Vallvidrera, nom que en realitat li ve donat per l'església de Santa Maria de Vallvidrera, amagada entre el bosc ben aprop del baixador dels FF.CC. Us recomano la seva visita, ja que el racó on es troba podria ser ben bé, el d'una església perduda per les Guilleries a l'estil de Sant Sadurní d'Osormort o Pruit.

Més amunt, i entre d'altres cases de pagès, destasca Vila Joana, cèlebre perquè fou el lloc on morí el poeta Verdaguer, després de passar-hi llargues temporades. La casa, que es pot visitar els caps de setmana, ha conservat el mobiliari original del segle XIX i té fins i tot un petit campanar que us marcarà tots els quarts i hores. Al seu davant, i ja molt més modern, hi ha el centre d'interpretació del Tibidabo, on us donaran tota la informació necessària. I ep! També hi ha un petit bar amb una terrasseta esplèndida on es pot fer un bon aperitiu sentint els ocells i mirant el bosc que l'envolta. I no ho oblideu, tot això, a deu minuts de la Plaça Catalunya...

La Gare du Nord

La Gare du Nord (estació del Nord, en català) és una de les 6 estacions principals que té la ciutat de París: Nord, Est, Lyon, Austerlitz, Montparnasse i Saint Lazare. La del Nord però, és probablement la més internacional de totes, ja que a les seves andanes hi arriben els TGV's provinents del Canal de la Mànega -i per tant d'Anglaterra-, de Bèlgica, Holanda i Alemanya. Tots aquest trens, fan llur arribada a la capital francesa, sota la immensa coberta de ferro forjat, a l'estil de la també magnífica Estació de França barcelonina. A sota però, l'antiga estació es converteix en un niu de túnels i més andanes, per on circulen numerosos RER's, trens de rodalies parisencs, que serveixen tot el conglomerat de suburbis que envolten la capital per la seva vessant nord.

És per això que la Gare du Nord es converteix en un reflex perfecte de la societat francesa actual. En un mateix espai, conviuen, però no es barregen; dos móns: el dels francesos de tota la vida, orgullosos de ser-ho i que tenen un bon estatus social i els dels immigrants, magribins o subsaharians, que amb feines precàries viuen a les cités immenses de la rodalia. Així doncs, depenent del nivell pel qual s'arribi, la Gare du Nord pot semblar imperial i solemne; o bruta, marginal i fins i tot, perillosa.

A dalt, TGV's provinents de múltiples ciutats europees arriben plens d'executius amb els seus portàtils o estudiants provistos dels seus iphod d'última generació. Arribar-hi, i ho sé per pròpia experiència, genera sensació de magnificència i pompositat. A baix, joves amb cadenes i roba ampla i gent que torna de treballar, el 90% de raça negra, poblen unes andanes fosques i brutes, esperant algun tren atapeït. Arribar-hi, i també ho sé per pròpia experiència, és xocant descol·locant. És aquest el seu encant. Grandesa i pobresa. Elit i marginalitat. El XVIè districte parisenc contra Aulnay s/s Bois. Les dues frances, les dues repúbliques... Totes dues però, es necessiten.