dilluns, 6 d’abril del 2009

Girona

Una de les millors terrasses de Catalunya està a Girona. No pas perquè hi serveixin grans tapes ni begudes, sinó perquè l'assedegat viatger que s'hi asseu tindrà com a decorat de fons la gran escalinata i la façana barroca de la Catedral .

No obstant, la ciutat és alguna cosa més que el seu magnífic call, amb carrers costeruts i voltes ombrívoles; que òbviament s'han de recórrer de dalt a baix si no hi heu estat mai. Jo, però, us parlaré d'allò que em recorda la ciutat, ja que per diversos motius, l'indret del que us parlo avui, és alguna cosa més que un punt en el mapa. Per mi, Girona és la dolçor de les garrapinyades els dies de Fires, l'olor a primavera del "Girona temps de flors", o en un altre ordre de coses, la decepció d'haver-me assebentat de la reedició del Tripartit-2 mentre sortiem de la Devesa.

La primera vegada que hi vaig anar, fou un ja llunyà curs de 1er de Batxillerat. Amb autocar, els entrepans, i content de no fer classe, vaig descobrir per primera vegada la ciutat. Potser el que més em va impactar llavors van ser les vistes que hi han des de dalt de la Muralla, justament darrere la seu del rectorat de la UdG. Allò només fou el començament, ja que més endavant les visites s'hi han anat succeint: amb els meus pares, amb amics, i fins i tot sol.

El que més m'agrada de tot plegat però, és l'ambient que s'hi respira. És per això que els gironins que he conegut sovint juguen amb una ambiguïtat admirable: s'hi refereixen com una ciutat petita o bé com un poble gran segons convingui. I és que Girona té, des d'aquest punt de vista, un tamany ideal. Si es busca brugit, a la Carretera de Barcelona o la Gran Via n'hi ha per donar i per vendre. En canvi, si el que es busca és tranquil·litat, només creuar el Pont de Pedra se'n troba.

I per tancar aquest primer article: una recomanació. Si passeu en tren per Girona, feu atenció... Probablement, des de la via i un cop passada l'estació en direcció a França, hi ha una de les vistes més maques del barri vell i les cases de l'Onyar. No desaprofiteu l'ocasió per desenfundar la màquina, i si els sotracs del tren no us ho impedeixen, tirar una bona instantània.

2 comentaris:

  1. Jo a Girona hi vaig trobar molt més. Amb aquest article m'has fet recordar moments molt especials per mi.

    Et desitjo que en alguna d'aquestes visites, cada cop més freqüents, hi trobis el mateix que jo ; )

    Moltes felicitats pel blog!!!

    ResponElimina
  2. Felicitats per aquest blog!!!
    Girona m'encanta, la veritat. Aviam si coincidim en els gustos gironencs!!! Ptons

    ResponElimina