El port de Maó

Mediterrània 100%. Són les 5h30 del matí. El dia tot just s'albira, i un vent gèlid -malgrat estar a 30 de juliol- fa gairebé impossible aguantar a coberta. Només les onades trencades per la quilla del ferry pertorben el silenci nocturn. La majoria de passatgers dormen, però la tripulació ja ha obert el bar, i els primers croissants són a punt per ser servits durant els esmorzars. A l'hortizó, la llum del far de Punta Prima ens assenyala que haurem de virar cap al nord per tal d'encarar la bocana del Port de Maó, la nostra destinació. Cap a la dreta, molt més tènue, la llum del Far de Formentor ens dóna testimoni que Mallorca no es pas gaire lluny.

Avancem lentament, cada vegada més; fins que el gran ferry, penetra al Port. Encara queda però, una hora de navegació tot i ja ser a port. I és que l'entrada natural, de més de 3 quilòmetres de llarg i pocs metres d'ample, fa que el barco passi ben just, i a pocs nusos, entre roques, l'illa de Natzaret i algunes cales. Efectivament, el port de Maó és un dels ports naturals més imponents del Mediterrani. No hi ha un sol dic. Tot és fruit de la forma de l'illa, i de l'aigua del mar, que ha aconseguit penetrar terra endins formant un fil d'aigua entre les pastures menorquines.

Al fons, Maó es desperta dalt del cingle. De mida petita, la ciutat té dues parts diferenciades: Es port i la Vila. A baix al costat del moll, hi ha la zona d'oci, amb terrasses, restaurants i els amarradors. A dalt, la vila deixa de ser turística, i els seus carrerons blancs són tranquils i frescos. Maó no és una vila sobressaturada de turistes estrangers, com a les altres illes, sinó que gran part de la població que hi viu és menorquina; cosa que es nota en la llengua, l'ambient i la calidesa.