El llac de Puigcerdà

Els ànecs i els cignes que neden a les seves aigües no són conscients de la sort que tenen... Viuen en un dels parcs més bonics que hi ha a Catalunya, sobretot per les vistes que es tenen de les muntanyes de l'entorn i els edificis que l'envolten. Situat al capdamunt del turó on culmina el casc antic de la capital de la Cerdanya, el llac pren l'aigua del riu Carol, que baixa del Pimorent, i que antigament s'usava com a reserva d'aigua per la ciutat.

A Puigcerdà hi fa fred. Molt fred. És per això que la superfície de l'estany roman gelada pràcticament tots els dies d'hivern. Tot i això, també és veritat que la solana de la Cerdanya, malgrat les baixes temperatures, és un dels racons del Pirineu més apte per viure-hi tot l'any. A l'estiu, tot canvia. L'aigua del llac, un cop se li ha fos la pell de gel que la recobreix durant l'hivern, es torna cristal·lina com un mirall i permet que s'hi reflexin les siluetes del Pirineu altiu que sempe vigila la plana ceretana.

Des de fa molts anys, l'estany de Puigcerdà ha estat una destinació turística per excel·lència. Ja a principis del segle XX, la burgesia barcelonina hi construí les seves primeres cases d'estiueg, moltes de les quals avui encara resten intactes, i dónen un aire senyorial a l'entorn. I és que al Parc s'hi pot notar un ambient similar al que es pot tenir en un balneari suís o en una estació de repòs de la costa Atlàntica francesa: aire fresc, pau i tranquil·litat, caminets per passejar...etc. Tots aquests ingredients fan que aquell sigui un racó perfecte per meditar i reflexionar sobre les coses que són importants a la vida. Sovint a la gent li cal trobar indrets que estiguin a l'alçada de llurs reflexions, i aquest és, sens dubte, un d'ells.