El Béarn

Lluís Llach versa en una de les seves canços que Catalunya és un país "petit" perquè des de dalt d'un campanar ja es veu el del poble veí. El Bearn, antic regne medieval de parla occitano-gascona, comparteix també aquesta característica amb nosaltres, tot i que els seus pobles estan envoltats d'una catifa verda que les magres pluges del nostre clima mediterrani no permeten. Un d'aquest pobles, destí de la meva darrera escapada, és Arthez-de-Béarn. Situat en un punt del Camí de Santiago, Arthez no és pas una destinació turística, sinó que més aviat és un dels molts topònims anònims que esquitxen els mapes. Tot i això, la vila ha sabut guardar l'encant de la regió: cases molt típiques repartides pels turons, prats verds extremadament cuidats, i una personalitat molt marcada. I efectivament, des del campanar d'Arthez es veu el del poble veí, però també moltes altres coses, inclosa una poderosa planta de producció de gas.

Situat a una trentena de quilòmetres de Pau, capital del departament, Arthez gaudeix d'una posició privilegiada: és un balcó inmillorable del Pirineu. I és que el punt fort del Bearn és que els seus turons suaus es converteixen, potser sense voler-ho, en espectadors privilegiats de l'espectacle pirinenc. Des d'Arthez mateix, però també des de Pau, Navarrenx, Oloron o Salauveterre-de-Béarn, les vistes de la serralada són magnífiques. L'únic impediment el curiós observador pot trobar és la climatologia atlàntica, que fa que els dies clars i assolellats siguin escassos. Dijous passat fou un d'aquests dies, i la veritat és que va ser emocionant veure, com des d'un poblet tant petit, i des d'un modest mirador, es podia contemplar un espectacle tant fascinant. Davant, i a uns 100 quilòmetres de distància, els pics nevats del Pirineu s'alçaven majestuosos com fars en l'horitzó que assenyalen els límits del país.