Una de les millors maneres de
retornar a una ciutat o país és fer-ho sol. Crec que de fet, és la
millor manera. Com que en anteriors ocasions ja has visitat els punts
més emblemàtics, el viatger que retorna sol a un lloc es pot
permetre el luxe de fer una estada més introspectiva, més íntima,
més calmada. Asseure's tota una tarda en una terrassa, anar a llegir
un llibre en un parc, o perdre's per zones no eminentment turístiques
són un bon exercici.
El que ens desperti aquell
indret dependrà sobretot del que hi haguem viscut prèviament, però
segur, segur, que mai ens deixarà indiferents. A vegades, certa
tristesa o nostàlgia s'apodera de nosaltres. No cal desesperar-se.
Gaudim i repensem el que sentim. En comptes d'això, perquè no ens
alegrem d'haver viscut, d'haver sentit, d'haver experimentat allà mateix?
Reformulem la nostàlgia cap a l'alegria i la satisfacció.
També és molt sa retornar amb
certa regularitat, però amb força distància en el temps, a algun
racó especial per cadascú de nosaltres. No cal que sigui molt lluny,
ni tampoc espectacular; però sí que ha de ser únic. Pot ser un
banc en un parc, un mirador en una muntanya o un paisatge que ens
sedueixi. Anar-hi i fer balanç personal en positiu sempre ens ajuda
a agafar forces, a trobar-nos amb nosaltres mateixos i a veure que
les coses, si un vol, sempre tiren endavant. Jo aviat tornaré a
llocs que cada any m'omplen d'energia.
Els que em coneixeu, ja sabeu
quins són. Només espero que vosaltres també tingueu aquesta oportunitat; i si no sabeu on anar de vacances, penseu potser en repetir. Segur que serà una bona experiència. Aprofiteu-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada