Sotmesos

“Se identifica a los catalanes por referencia a la nacionalidad española y a la vecindad
administrativa en la Comunidad Autónoma”

Aquesta la definició que fa el Tribunal Constitucional del que són, o haurien de ser els catalans: un subjecte que només existeix com a part sotmesa a una altra i que és fruit de la pura divisió administrativa de l'Estat. En 880 folis, una sèrie de magistrats casposos, ha esborrat amb tota la lleugeresa del món els més de 1.000 anys de la nostra història....

A hores d'ara, la selecció espanyola acaba de guanyar el mundial de futbol. A fora, els crits i els petards de ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya (tal com resa la sentència) celebren la victòria d'un equip de futbol, que tot s'ha de dir, esportivament es mereixia guanyar.

Davant d'aquesta joia col·lectiva, fer el paper del barrufet enfadat no és gens agradable, però jo no puc defensar els colors d'algú que em nega la meva pròpia manera de ser, la meva llengua i en definitiva, la meva identitat. Alguns m'acusaran de fer política amb l'esport, i ho accepto, faig política. Però que no fa política el diari ABC quan titula “España sólo gana cuando juega unida”; o no fa política en Sarkozy quan crida el Thierry Henry al Palau de l'Elisi després del ridícul de França?

D'altres, argumentaran que la majoria de jugadors són catalans i que per tant, aquest victòria ha estat mèrit d'ells. Aquest seria doncs, la versió futbolística de l'innocent federalisme polític; opció que si fins fa uns anys podia ser seductora, avui dia ha quedat totalment sobrepassada. El conjunt d'Espanya no se n'ha adonat, i se'n vol adonar, que contra més es pressioni i negui la realitat d'un poble diferenciat, aquest poble, subjecte polític viu i amb consciència, cada vegada tindrà menys ganes de formar part del conjunt.

Si us fixeu, fa uns anys l'independentisme era molt més minoritari. Ara però, aquest sentiment de rebuig va a l'alça, no pas per culpa d'una bogeria col·lectiva, sinó que és motivat per una sensació de cabreig fruit de la seva negació incessant per part de les instàncies polítiques i administratives de l'Estat. En definitiva, com menys catalans ens deixin ser, menys espanyols voldrem ser.