Escapades positives

El verb escapar té una connotació negativa, ho admeto. Escapar-se és fugir d'una situació perjudicial, negativa, o com a mínim, que no ens fa estar plenament satisfets. Però si girem el prisma i centrem el punt de vista, no en la partida sinó en l'arribada, tot canvia. Ens escapem, d'acord; però allà on anirem a parar sempre serà millor.

Amb això no estic incitant-vos a que davant tots els problemes de la vida l'única solució possible sigui posar-se una bena als ulls i fugir cap endavant com aquell qui no vol la cosa. I és que auto-enganyar-se és, segurament, un dels factors que genera més frustració a llarg termini.

Quan parlo d'escapar-se em refereixo a que de tant en tant hem de saber trobar els espais, físics o mentals, que ens permetin fer un reset a la nostra vida diària i per uns minuts, hores o dies, oblidar-nos de tot que ens preocupa i dedicar-nos a tenir cura de nosaltres. El ventall d'escapades és amplíssim: pot anar des de prendre un cafè tranquil·lament en un bar mentre es contempla la gent passar a marxar un any a fer la volta el món en bicicleta.

En aquests moments, si ho sabem fer bé i no ens quedem en la superficialitat, és quan som capaços de trobar aquella persona que realment som per esmerçar-li un temps de la nostra vida i millorar-la.

Sovint intentem ajudar als altres, escoltem amics, acompanyem a un familiar al metge...etc. I és fantàstic que sigui així perquè aquesta és la base de la societat i de la satisfacció personal, però massa vegades ens oblidem de nosaltres mateixos, i no ens dediquem el temps que ens mereixem. En definitiva, no podem oblidar que si estem tranquils, generarem tranquil·litat; i que si som feliços, transmetrem felicitat.