Desubicat amb el carilló

Hi han melodies, instruments i ritmes que associem sense voler a un paisatge, una ciutat, o fins i tot un país determinat. Són músiques que en el nostre inconscient ens fan recordar un viatge, i que per tant, ens transporten per un moment en aquell punt del planeta que podem enyorar o no, però que d'alguna manera ens va deixar un cert rastre en la motxilla de les experiències particulars.

És per això que aquest matí he tingut un cert “xoc” geogràfic mentre escoltava un concert de carilló al Palau de la Generalitat. Cada primer diumenge de mes, l'únic instrument d'aquest tipus existent a Catalunya, repica les seves 48 campanes durant una hora, i posa sintonia a un deliciós barri Gòtic que tot just s'acaba de llevar amb cert aire mandrós. Tot i això, en aquests moments el meu cap no era aquí, a la galeria gòtica de la Generalitat en un matí càlid i lluminós del mes juliol...

I és que mentre les campanes anaven ressonant, els meus pensaments s'imaginaven un paisatge fosc i plujós, amb cases marrons d'obra vista, possiblement a Bèlgica o el nord de França. Allà, el carilló marca la vida de molts pobles, i sovint, toca durant estones molt llargues, trencant així la monotonia d'un ambient ensopit per la grisor dels dies i la poca vida al carrer.
Sense cap mena de dubte, la música va relacionada amb els estats d'ànim de les persones, els ambients en que es mouen, els paisatges que les acompanyen, i en darrera instància m'atreviria a dir, que el clima que les marca.

De sobte, obro els ulls i veig que malgrat el carilló segueix tocant unes peces molt relaxants, no em trobo perdut en un racó del nord d'Europa. Contemplar la blancor de les pedres i l'esveltesa dels arcs gòtics del Palau em fa sentir força tranquil. A fora, ni plou, ni tot és gris; sinó que la vida bull gràcies a la caloreta mediterrània.

El cel és blau i una petita brisa provinent del Pati dels Tarongers refresca l'ambient i també les meves idees. Abans, fa mesos o alguns anys, hagués marxat nostàlgic d'aquest món tranquil, assossegat i un punt melancòlic que m'ha evocat el carilló. Ara, em poso nerviós tant sols de recorda-lo...