El trajecte més curt entre dos punts: la Diagonal

Diumenge al migdia circulava tranquil·lament amb el cotxe pel que és el carrer més llarg de Barcelona: la Diagonal. Onze quilòmetres separen l'entrada des d'Esplugues, pel coll de Finestrelles, i el mar Mediterrani a tocar de Sant Adrià. Durant tot el recorregut, la travessen, de forma ineludible altres il·lustríssims carrers, com la Gran Via, el Passeig de Gràcia o el Passeig de Sant Joan.

La Diagonal doncs, és el gran eix de Barcelona. Talment com a París ho és le grand axe que forma la Défense, l'Arc del Triomf, els Camps Elisis, l'obelisc de la Concòrdia i la moderna piràmide del Louvre; o a Nova York la seva emblemàtica Cinquena Avinguda que creua de dalt a baix el cor de Manhattan. Algú s'imagina que els alcaldes d'aquestes ciutats, s'aixequessin un dia i volguessin convertir aquestes grans icones de les seves ciutats en una zona verda, sense cotxes i amb “espais de convivència per a l'intercanvi relacional”? Doncs aquest idea il·luminada és el que ens han volgut vendre a nosaltres.

Mentre avançava amb el cotxe, i per cert, sentia el soroll de les cotorres còmodament instal·lades a les seves palmeres, pensava a més en el que hauria suposat la tala de tots aquells plataners centenaris. M'enrabia constatar que els suposats ecologistes governamentals que tant s'omplen la boca de reciclatge, reutilització i no sé quantes coses més, són tant cínics com per justificar el que hauria estat una de les destruccions d'arbrat més grans de Barcelona. Fins i tot, llur follia ha arribat tant lluny que en alguna ocasió he sentit a algun representant de la pijoprogressia municipal argumentar la necessitat de tallar tots els arbres “perquè van ser posats per fer ombra a les desfilades de Franco”. Realment, no cal afegir més comentaris...

Per tot això, i molt més, un cop passada l'efervescència de l'assumpte de la consulta, podem alegrar-nos que tot hagi quedat com està. No nego la necessitat de fer obres a la Diagonal, però aquests han de ser uns treballs que siguin destinats al manteniment, paraula que ens sona una mica cacofònica a la ciutat dels grans esdeveniments propagandístics.