Només tres pals i una pilota?

Arribo una hora abans, però tot i que els carrers de Barcelona un diumenge a les 4 de la tarda estan deserts, prop de l’Estadi Narcís Sala ja hi comença a haver caliu. El Bar Austràlia del carrer Santa Coloma és ple a vessar, i el matrimoni gallec que el regenta, no dona a l’abast de servir cafès, cerveses i més d’algun combinat.
I és que de motius per renunciar a una estoneta de migdiada no en falten: la U.E Sant Andreu ha guanyat la lliga i en breu disputarà la fase d’ascens a 2a. Divisió.

Mai abans havia anat al futbol amb regularitat, i ni tant sols seguia el que feien els equips de la meva ciutat, més enllà del Barça i l’Espanyol; però des de fa una temporada he agafat afició a anar al camp del Sant Andreu. La veritat, us he de confessar, és que el que passa sobre la gespa és interessant i distret, però el millor de tot plegat és el que transcorre entre el públic. Què porta a mil o dues mil persones a anar a passar una estona asseguts incòmodament en una grada de formigó aguantant la calor a l’estiu i el fred a l’hivern?

No us penseu que el tipus de persona que assisteix a un camp com el Narcís Sala és fàcilment classificable. De fet, és inclassificable. Avis solitaris, gent jove amb ganes de gresca, pares amb diversos fills, i fins i tot, algun cap rapat. Tots, absolutament tots però, estan allà per desconnectar i desfogar-se. Alguns criden a l’àrbitre perquè segurament a la feina haurien enviat a pastar fang al seu cap, d’altres perquè el seu fill no els hi fa mai cas, i fins i tot n’hi ha algun que brama perquè fa un mes que la dona l’ha deixat. El futbol es converteix doncs, en una necessària vàlvula d’escapament de la societat, i no s’hauria de subestimar.

Des de certs ambients intel·lectuals sempre s’ha menyspreat l’esport, i el futbol en particular. Per una minoria pretesament selecta, es considera que és un fenomen alienador, que ens torna rucs i que només serveix per tenir entretinguda la població. Sincerament, crec que és mentida. Tot i no ser un gran apassionat de la pilota, he de reconèixer que el futbol juga un important paper social. El Barça, com l’Espanyol, el Sant Andreu, o qualsevol altre equip, genera sentiment, construeix afinitats, i en última instància genera il·lusió individual i col·lectiva.